skip to Main Content
Qué es el estrabismo infantil

Estrabisme

Què és?

L’estrabisme és la pèrdua del paral·lelisme ocular. Quan un dels dos ulls està desviat i perd la seva coordinació amb l’altre. El seu punt de mirada-objecte ja no és el mateix i els ulls deixen d’estar alineats. Pot presentar-se tant en la infància com en l’edat adulta.

Pot provocar visió doble (diplopia), confusió visual i pèrdua de la visió binocular, perdent percepció de profunditat. És possible trobar signes com posicions del cap tortes (torticoli) o gestos de complicitat d’un dels ulls per evitar veure doble (diplopia).

Si no es diagnostica i tracta a una edat primerenca pot aparèixer alteracions sensorials com la supressió de l’ull desviat, que porta a l’ambliopia (o ull gandul).

Qué es el estrabismo infantil

El 5% de la població infantil pateix estrabisme.

Causes
Qué causa el estrabismo infantil

Idiopàtica: És a dir, no té una causa coneguda. La més freqüent.

Acomodativa: Quan un nen fa esforç d’acomodació per compensar una graduació de hipermetropia, generalment cap a dins (endotropia).

Anisometrópica: La diferència del defecte de refracció entre els dos ulls facilita l’aparició d’estrabisme.

Ambliopia: El dèficit visual en alguns tipus d’ambliopia pot derivar en que l’ull gandul es desviï amb el temps.

Paràlisi musculars d’origen sistèmic o neurològic: La paràlisi d’un múscul extraocular per patologies neurològiques o que afectin la innervació del múscul per malalties sistèmiques produirà estrabisme.

Tipus
Estrabismes segons la direcció de la desviació

És habitual classificar els estrabismes en funció de la direcció de la desviació:

  • Horitzontal: Podem trobar estrabismes divergents, on un dels ulls es desvia cap a fora, també anomenat exotropia. En canvi, l’estrabisme convergent és aquell en què un dels ulls es desvia cap a dins, també anomenat endotropia.
  • Vertical: Quan un dels ulls es desvia cap amunt o cap avall (hipertropia o hipotropia).
  • Torsional: Quan l’ull desviat gira sobre l’eix visual. També se li esmena ciclotropia.
  • Combinacions dels anteriors.

Una altra forma de classificar l’estrabisme és segons la seva freqüència, en aquest cas tindríem estrabismes constants i estrabismes intermitents.

Hi ha altres tipus especials d’estrabisme com el síndrome de Duane, síndrome de Brown, paràlisi oculomotor, nistagmus o fibrosi del recte inferior.

Estrabismo convergente del ojo izquierdo

Estrabisme convergent de l’ull esquerre.

Estabismo divergente del ojo derecho

Estrabisme divergent de l’ull dret.

Avaluació

Tècniques diagnòstiques

Cover test

Prova que determina de manera objectiva la presència i la quantitat de desviació ocular. D’aquesta manera, es pot detectar i mesurar la presència d’un estrabisme manifest, o tropia, o d’un estrabisme latent, o fòria. Consisteix en dues parts diferenciades:

  • El cover-uncover, en el qual es cobreix i descobreix de manera continuada un ull i s’observen moviments de tots dos ulls (per valorar presència de tropia).
  • El cover alternant, en què s’alterna l’ull que es cobreix i s’observen els moviments dels ulls quan es tapa i destapa l’altre (per mesurar tropías i valorar fòries).

 

Tecnologia instrumental

Sinoptòfor

Es tracta d’un instrument utilitzat per avaluar i diagnosticar l’estrabisme. També s’utilitza per a entrenament visual i estimulació de l’ull gandul (ambliopia). A més el sinoptòfor pot utilitzar-se per avaluar altres aspectes de la visió binocular com el grau de fusió binocular.

Pantalla de Hess Lancaster

El test d’Hess Lancaster (H-L) és un test subjectiu-objectiu de valoració motora que permet explorar la funció dels músculs extraoculars, fent fixar un dels ulls mentre s’avalua l’altre. Pot ajudar a diferenciar un estrabisme parètic causat per una lesió neurològica d’una restricció motora.

Videooculógrafo Gazelab™

El videooculògraf Gazelab ™ està basat en tecnologia de visió per computador i un sistema de projecció que es subjecte al propi cap del examinat, amb el que aconseguim mesures objectives per a l’estudi de l’estrabisme, dels moviments oculars, el nistagmus, de les pupil·les i de les parpelles, amb una precisió molt superior a un altre tipus de videooculògrafs.

Gazelab ™ és l’únic sistema que projecta i filma des d’un casc. Això facilita enormement l’exploració i obre la possibilitat d’explorar nens (que de cap manera aguantarien disciplinadament una exploració amb mentonera).

Prueba con cover test

La prova del cover test permet valorar la desviació ocular.

Técnica diagnóstica con el sinoptóforo

El sinoptòfor ens permet avaluar i diagnosticar l’estrabisme.

Amb el videooculògraf Gazelab s’aconsegueixen mesures objectives per a l’estudi de l’estrabisme.

Medició de nitsgamus amb el videooculògraf Gazelab.

Infància

Amb ulleres o lents de contacte es pot corregir l’estrabisme convergent.

En el cas d’existir estrabisme convergent i hipermetropia es pot corregir únicament o amb correcció òptica (ulleres o lents de contacte). En els altres casos es requereix cirurgia, a més de correcció òptica. La cirurgia és senzilla, però en els nens requereix anestèsia general.

En el cas d’estrabisme divergent de naixement, sol·licitem primer una exploració neurològica, ja que aquest tipus d’estrabisme pot anar acompanyat d’una patologia prèvia.

Estrabismo divergente en los niños

Nena amb estrabisme divergent, abans i després de la cirurgia.

Adults
Estrabismo de bajo grado

La cirurgia és el tractament més freqüent per als casos de desviació menor.

En desviacions de baix grau o petits angles de desviació la cirurgia és el tractament escollit, juntament amb ulleres, prismes o teràpia visual.

La cirurgia és molt eficaç pel que fa a resultats estètics (un 85%).

En estrabismes acomodatius, es compensa només amb l’ús d’ulleres o lents de contacte. La graduació que provoca l’estrabisme es pot corregir amb cirurgia refractiva, eliminant de pas l’estrabisme sense necessitat de cirurgia.

Tratamiento del estrabismo divergente con cirugía

Adult amb estrabisme divergent abans i després de la cirurgia.

Preguntes freqüents

Si en néixer la desviació és constant, s’han de visitar des del primer moment; si la desviació és intermitent, es poden visitar entre els 6-7 mesos. El diagnòstic precoç d’aquesta patologia podria evitar problemes d’aprenentatge i, sobretot, podria prevenir una ambliopia o ull gandul, ja que l’estrabisme és la principal causa. En el cas d’aparició en l’edat adulta, s’han de descartar causes d’origen neuro-oftalmològic.

No. En molts casos l’estrabisme està associat a problemes refractius com la hipermetropia. I sabem que, quan es presenta en edats primerenques de la vida, pot provocar estrabisme convergent. Quan hem de corregir la hipermetropia mitjançant ulleres o lents de contacte, desapareix l’estrabisme parcialment o fins i tot pot ser que totalment. En els nens, la hipermetropia en ocasions tendeix a reduir-se amb el pas del temps, per això pot arribar a desaparèixer per si mateixa i amb ella, l’estrabisme.

Es tracta de la cirurgia dels músculs que mouen els ulls. El procediment quirúrgic consisteix a actuar sobre els músculs extraoculars encarregats de la motilitat ocular. Segons el tipus i intensitat de la desviació, s’actuarà sobre un ull o els dos. La cirurgia es realitza debilitant el múscul o músculs més actius juntament amb el reforçament dels més febles, si cal.

La cirurgia de l’estrabisme se sol realitzar de manera ambulatòria, amb molèsties lleus o moderades que s’alleugen amb analgèsics comuns. Els nens requereixen anestèsia general.

En efecte. Els pacients s’inclinen o giren el cap per minimitzar-ne els símptomes visuals derivats de la patologia ocular d’origen. Les causes habituals de torticoli d’origen ocular són la ptosis palpebral, paràlisi ocular, nistagmus i, el més freqüent, alguns estrabismes de tipus vertical.

Es parla de nistagmus (més clínicament, nistagmus optocinético) quan hi ha un moviment de tots dos ulls, natural i fisiològic, que es realitza involuntàriament en tractar de fixar un estímul. La majoria de vegades no té origen determinat i està present des del naixement.

Si té un origen adquirit o patològic, sol anar acompanyat de dèficit en l’agudesa visual i en molts casos de torticoli (coll girat), cap a la posició de mirada on es minimitza o desapareix el nistagmus, anomenada posició de bloqueig.

L’objectiu en el tractament del nistagmus és el de millorar el confort visual, millorar l’agudesa visual i minimitzar el torticoli. Normalment es tracta amb ulleres, però en ocasions requereix cirurgia. Habitualment la cirurgia del nistagmus és de característiques semblants a la cirurgia d’estrabisme.

De vegades hi ha la percepció que hi ha estrabisme, quan no és així. Parlaríem en aquest cas de fals estrabisme (pseudoestrabisme). Les causes més freqüents de fals estrabisme són dos: el epicantus, que simula un estrabisme convergent, i el hipertelorisme, que simula un estrabisme divergent.

El hipertelorisme és una distància exageradament gran entre els ulls, el que pot donar la sensació d’estrabisme cap a fora. En el cas del epicanto, tenim la percepció que un dels ulls està desviat a causa del plec nasal en alguns nens (plecs cutanis verticals bilaterals que s’estenen des les parpelles superiors o inferiors fins al cant intern) percepció més gran si aquests plecs són asimètrics. El epicanto desapareix amb l’edat i no requereix cirurgia ni tractament.

Vídeos relacionats

Segueix-nos al nostre canal de YouTube per estar al dia de tota la informació audiovisual relacionada amb l’estrabisme d’adults i de nens, amb proves diagnòstiques i molt més.

Back To Top